1.
Origen……………. Assentament
S. I – V Poblat romà
S. V – VII Necrópolis
any 820-835 Restes
de l’àpostol Santiago
2.
Època
medieval……………. Desenvolupament
any 969 Locus Sancti Iacobi
any 997 Destrucció
S. XI Emmurallament
Any 1075 Catedral
románica
S. XII-XIII Entramat carrers
3.
Època moderna……………. Dcadència
any. 1495 Universitat
4.
Època
barroca……………. Resplendor
any 1670 Impulsió
del desenvolupamjent de la ciutat
Gran
conjunt barroc_Pça Obradoiro
5.
Època contemporània……………. Sanejament
any 1744 Academia
San Fernando
any 1775-80 Ordenança
municipal sanejament
S. XIX Urbanització
any 1873 Tren
6.
Fins a
l’actualitat……………. Creixement
any 1909 Exposició
any 1970-81 Periurbanització
actualitat
Origen
La
historia inidica que l’inici de Santiago de Compostel·la es pot datar en l’època
romana, hi ha indicis que ja entre els segles I i V hi va haver un primer
assentament d’un poblat romà que no va prosperar, entre els segles V i VII es
va convertir en necrópolis i cantera. El lloc va revifar a mitjans del segle
XIX degut al descobriment, entre el 820 i el 835, d’unes restes que s’atribuiren
a l’apòstol Jaume (Santiago).
Època medieval
Durant l’epoca medieval va començar el desenvolupament
de la ciutat, que va néixer com a comunitat eclesiástica i el 969 es produeix la
primera fortificació i se l’anomena Locus
Sancti Iacobi. El 997 la ciutat va ser destruïda per Almanzor que només va respectar el sepulcre. A mitjans del s. XI es construeix un nou recinte emmurallat i amb fossars, que marcarà el límit de l'actual casc antic. El 1075 es construeix la catedral romànica per a l'apòstol. Entre el segle XII i XIII és quan es consolida l'entramat de carrers dins del recinte emmurallat
Època moderna
La ciutat es va consolidant dins les muralles, però pateix un
lleuger decaiment. El fet més remarcable és l’aparició de la universitat l’any
1495
 |
| Evolució des de 1595 a 1901 |
Època barroca
L’any 1744 es forma un grup d’arquitectes que impulsen
el desenvolupament de la ciutat i construeixen el gran conjunt barroc de la
Plaça de l’Obradoiro. El barroc de Santiago és de gran interès i té certes
particulars que confereixen el barroc compostel·là. No hi ha un gran desenvolupament
en el traçat de carrers, sino que és una època de teatralització de la ciutat,
s’introdueixen ornaments, i els edificis passen a ser escenaris.
Època contemporània
El 1744 es crea la institució de l’Acadèmia San Fernando, que
introdueix una manera molt diferent de veure l’arquitectura, abandonant el fals
ornament del barroc per passar al neoclàssic.
Del 1775 al 1780 apareix una ordenança municipal de
sanejament, que comporta una transformació dins les muralles, es planteja la
pavimentació del carrers i la desaparició dels sotaportals.
Finalment al s. XIX es du a terme la urbanització així com la
destrucció d’una muralla ja molt malmesa.
El 1873 arriba el tren a la ciutat, l’estació està una mica
allunyada del centre i impulsa la urbanització de carrers que la comuniquin
així com l’expansió de la ciutat en aquell sentit.
 |
| Santiago més enllà de les muralles |
Fins a l’actualitat
El creixement de la ciutat
extramurs, es determina també per l’exposició de 1909, que va determinar un nou
espai on posteriorment es col·locaria la zona universitària.
De 1970 a 1981 apareixen els
espais periurbans, degut a la saturació de l’espai urbà, el cost de l’habitatge
i la creixent activitat terciària a la capital.
En l’actualitat s’aposta per un
urbanisme basat en la sostenibilitat i es potencia el model d’ordenació propi
de la ciutat, es concreta un creixmemnt i expansió de la ciutat central sense
trencar la seva vertebració compacta i continua. Les línies d’actuació són: la
rehabilitació de la ciutat històrica, el creixement per tal d’integrar els
barris de la perifèria i la reurbanització dels accessos a la ciutat per a tal
de millorar la connexió i donar-li una millor qualitat urbana.
