jueves, 24 de noviembre de 2011

Descripció Santiago de Compostel·la



1.        Origen……………. Assentament
S.             I – V              Poblat romà
S.            V – VII          Necrópolis
any        820-835       Restes de l’àpostol Santiago                  

2.        Època medieval……………. Desenvolupament
any        969                   Locus Sancti Iacobi
any        997                   Destrucció
S.             XI                    Emmurallament
Any        1075                Catedral románica
S.             XII-XIII          Entramat carrers                    
                                            
3.         Època moderna……………. Dcadència
any.       1495                Universitat

4.        Època barroca……………. Resplendor
any        1670                Impulsió del desenvolupamjent de la ciutat
                                        Gran conjunt barroc_Pça Obradoiro

5.         Època contemporània……………. Sanejament
any        1744                Academia San Fernando
any        1775-80         Ordenança municipal sanejament
S.             XIX                Urbanització
any        1873               Tren

                                            
6.        Fins a l’actualitat……………. Creixement
any        1909                Exposició
any        1970-81         Periurbanització
actualitat

Origen

La historia inidica que l’inici de Santiago de Compostel·la es pot datar en l’època romana, hi ha indicis que ja entre els segles I i V hi va haver un primer assentament d’un poblat romà que no va prosperar, entre els segles V i VII es va convertir en necrópolis i cantera. El lloc va revifar a mitjans del segle XIX degut al descobriment, entre el 820 i el 835, d’unes restes que s’atribuiren a l’apòstol Jaume (Santiago).


Època medieval

Durant l’epoca medieval va començar el desenvolupament de la ciutat, que va néixer com a comunitat eclesiástica i el 969 es produeix la primera fortificació i se l’anomena Locus Sancti Iacobi. El 997 la ciutat va ser destruïda per Almanzor que només va respectar el sepulcre. A mitjans del s. XI es construeix un nou recinte emmurallat i amb fossars, que marcarà el límit de l'actual casc antic. El 1075 es construeix la catedral romànica per a l'apòstol. Entre el segle XII i XIII és quan es consolida l'entramat de carrers dins del recinte emmurallat



Època moderna
La ciutat es va consolidant dins les muralles, però pateix un lleuger decaiment. El fet més remarcable és l’aparició de la universitat l’any 1495
Evolució des de 1595 a 1901



Època barroca
L’any 1744  es forma un grup d’arquitectes que impulsen el desenvolupament de la ciutat i construeixen el gran conjunt barroc de la Plaça de l’Obradoiro. El barroc de Santiago és de gran interès i té certes particulars que confereixen el barroc compostel·là. No hi ha un gran desenvolupament en el traçat de carrers, sino que és una època de teatralització de la ciutat, s’introdueixen ornaments, i els edificis passen a ser escenaris.



Època contemporània
El 1744 es crea la institució de l’Acadèmia San Fernando, que introdueix una manera molt diferent de veure l’arquitectura, abandonant el fals ornament del barroc per passar al neoclàssic.
Del 1775 al 1780 apareix una ordenança municipal de sanejament, que comporta una transformació dins les muralles, es planteja la pavimentació del carrers i la desaparició dels sotaportals.
Finalment al s. XIX es du a terme la urbanització així com la destrucció d’una muralla ja molt malmesa.
El 1873 arriba el tren a la ciutat, l’estació està una mica allunyada del centre i impulsa la urbanització de carrers que la comuniquin així com l’expansió de la ciutat en aquell sentit.

Santiago més enllà de les muralles
Fins a l’actualitat
El creixement de la ciutat extramurs, es determina també per l’exposició de 1909, que va determinar un nou espai on posteriorment es col·locaria la zona universitària.
De 1970 a 1981 apareixen els espais periurbans, degut a la saturació de l’espai urbà, el cost de l’habitatge i la creixent activitat terciària a la capital.
En l’actualitat s’aposta per un urbanisme basat en la sostenibilitat i es potencia el model d’ordenació propi de la ciutat, es concreta un creixmemnt i expansió de la ciutat central sense trencar la seva vertebració compacta i continua. Les línies d’actuació són: la rehabilitació de la ciutat històrica, el creixement per tal d’integrar els barris de la perifèria i la reurbanització dels accessos a la ciutat per a tal de millorar la connexió i donar-li una millor qualitat urbana.