Xarxes d'Istanbul

La estructura de Istanbul, una gran metròpoli de més de 13 milions d’habitants, és molt variada i extensa. La ciutat té uns barris cèntrics molt densificats a on hi han la majoria de comerços i vida cultural. Després té una molt extensa area metropolitana de baixa densitat i entorns anodins.

Hi han dues grans rondes que circumval·len els barris antics i lliguen la part occidental amb la oriental a través dels dos grans ponts elevats. La principal manera d’anar d’un barri a l’altre és agafar els autobusos (otobus) que circulen per les vies importants, normalment en les valls entre turons. És tant complexa i canviant la xarxa d’autobusos que no hi ha un plànol oficial, només he trobat un plànol de paper que només s’intueixen els recorreguts principals.

També es poden agafar els dolmus (literalment, plens a vesar) que són furgonetes que no es mouen fins que estan plenes i que connecten amb molta rapidesa tots els centres dels barris.

La xarxa que més caracteritza el gran centre d’Istanbul és la dels ferris del Bòsfor unint els grans nodes com Besiktas, Eminonu, Uskudar o Kadikoy. Tot el dia van a banda i banda. Generen un moviment constant a l’estret i dibuixen la ciutat no construïda.

Gentifricació a Gràcia i a Besiktas.

En aquest post volia comparar el barri barceloní de Gràcia amb el barri es istanbulenc de Besiktas. Els dos estan vivint canvis importants en la gent que hi viu. Besiktas era un antic poble pescador que va ser absorbit pel Istanbul modern . Ara és un dels barris més grans i cèntrics de la ciutat. Tot i les pujades i baixades que el separa amb el centre, la plaça Taksim, es pot anar caminant en menys de 20 minuts. També té una estació de ferri important que el connecta amb la part asiàtica i està molt ben connectat per autobús en  dos grans eixos que són la avinguda Barbaros i la ronda que voreja l’estret.

Aquest barri té moltes universitats públiques i privades i això genera un anar i venir constant d’estudiants. Té un eix d’oci que és  el carrer peatonal Mumcu Bakka, l’antic carrer central de l’antic poble. Està ple de bars per prendre's copes a planta baixa i a les cobertes; moltes botigues d’electrònica i de roba; i és un dels millors llocs per trobar restaurants bons a diferents preus. Més a dalt, hi ha el carrer Maçda que és la zona de compres per a gent amb molt poder adquisitiu i que van les grans fortunes de tota la regió.

Besiktas era un antic barri familiar, de petits comerciants i pescadors, que s’està convertint en un barri per a estudiants i sobretot de l’erasmus. La situació és similar a la de Gràcia i el barri comença a tenir escoles de disseny i galeries d’art. S’està convertint un nou barri de gent “alternativa” entre els carrerons que tenen anys d’història.

Els turons de Istanbul

La topografia d’Istanbul és molt especial. Està generada pel xoc entre les plaques euroasiàtica, africana i aràbiga. Aquest xoc va crear l’estret del Bòsfor que uneix els mars Negre i el de Màrmara. També va crear una topografia molt accentuada formada per molts turons i constants entrades i sortides a l’estret. Els estudiosos del tema diuen que hi ha un perill de un gran terratrèmol en els propers anys.

Les vies només son planes arran d’aigua i quan vas pels carrers de la ciutat tots són molt empinats i escorredissos. Les grans avingudes s’encabeixen en les valls que els turons deixen. És de gran atractiu passejar per Istanbul doncs quan baixes pels carrers veus els barris dels altres turons, l’aigua i l’altra banda de l’estret. Sempre tens punts de referència i és preciosa la composició dels barris sobre els turons.

La ciutat és impossible per anar en bicicleta, tot són pujades i baixades. Tampoc és viable fer una xarxa de metro. Al cèntric parc de Maçka a un vall entre dos barris es va construir un telefèric, d’ús quotidià, que porta la gent volant per sobre el parc.

La ciutat antiga i medieval es va situar sobre el cap de Fatih. A partir del segle XVII els comerciants i ambaixades estrangeres es van anar instal·lant a l’altre banda de la Banya d’Or. Ara és el barri de Pera i és el barri comercial i d’oci del Istanbul modern. A principis del segle XX la ciutat va tenir un creixement demogràfic espectacular i es va estendre per la resta de turons i a la banda Asiàtica.



Dades objectives de Istanbul

 La fundació de Istanbul està datada de l’any 667 aC per els colons grecs de Megara . La van enomenar “Bizanci” en honor al seu rei Byzas. L’any 330 dC, l’emperador romà Constantí el Gran va traslladar la capital de l’Imperi Romà allà i la va rebatejar “Constantinoble”. Va seguir amb el seu nom, i com a capital, al llarg de l’Imperi Bizantí i l’Imperi Otomà fins a la fundació de la quarta república l’any 1923. Aleshores, es va traslladar la capital de la República de Turquia a Ankara i l’any 1930 es va rebatejar amb el nom actual de “Istanbul”.

Actualment és el motor econòmic i social de la Turquia moderna. La seva situació geoestratègica la ha fet excepcional al llarg de la història. La ciutat està dividida per l’estret del Bòsfor entre el continent europeu i el continent asiàtic. En el funcionament diari de la ciutat el creuament d’aquest estret, de un quilòmetre d’ample, es fa per els dos pons penjats i per multitud de ferris. Està en construcció un túnel ferroviari subaquàtic que connectarà la ciutat i unirà les xarxes viaries europees i de l’orient pròxim.

Està situada en un doble eix comercial. El est-oest per el comerç terrestre entre Europa i Àsia i el nord-sud que connecta maritimament el Mar Negre amb el mar de Màrmara i el Mediterrani. Aquesta situació excepcional ha sigut i és la raó de la seva rellevància internacional i com a punt de referència per a molts viatgers.

La seva població actual és de 13.120.596 persones de situades en un territori de 1830 km² i té una densitat de 7.166 hab/km². La ciutat ha experimentat un creixement excepcional des dels anys 80 sobretot per la immigració interna turca i s’ha multiplicat la població per cinc des d’aleshores. Una de les dades curioses de Istanbul es que dels 14 milions de població kurda de Turquia, en viuen uns 3 milions a Istanbul turc. 

Tram modern de Istanbul

En aquest post us parlaré de la tramvia modern que recorre el centre històric de Istanbul (en blau al mapa). Aquest tramvia va estar inaugurat el juny de 1992 amb un recorregut de 28 quilòmetres. És comparable al retrobament amb el tramvia que ha viscut la ciutat de Barcelona.

La importància d’aquest tramvia ha sigut la de gestionar el transport intern del centre de Istanbul. Serveix de connexió amb els transports públics del tren europeu a la estació de Sirkesi; recull la gent, que ve de la banda asiàtica i van a treballar al centre, als grans molls de ferri de Eminönu, Karakoy i Kabatas; i, als seus extrems, a Kabatas al nord i Bagcilar al sud-est, es connecta amb la xarxa metropolitana d’autobusos. Kabatas és el node principal de connexió a on van a parar el tramvia, el ferri d’Àsia, els autobusos i el funicular que et puja a la plaça de Taksim a on el metro connecta amb la zona financera.

Aquests transbords es poden fer de manera ràpida i barata, el segon viatge val la meitat, gràcies al sistema integrat de prepagament de l’aparell magnètic anomenat “akbil”.

El tram té una freqüència de 2 a 15 minuts i mou grans masses de població a través del casc històric i evita el col·lapse que suposaria fer passar la xarxa d’autobusos per els carrers estrets i serpentejants per on passa. També resol el problema geogràfic de topografia i travessar el golf de la Banya d’Or que fa casi impossible una línia de metro subterrani. És una solució intel·ligent, ràpida i agradable de moure’s pe Istanbul.

Fatih - Ciutat Vella

En aquest post comentaré les similituds de creixement dels centres històrics de la Ciutat Vella de Barcelona i Fatih a Istanbul. Els dos han tingut un desenvolupament paral·lel. Les dos ciutats van tenir una fundació clàssica, romana i grega respectivament; però no van començar a tenir rellevància comercial i un gran creixement fins a la nostra Edat Mitjana o el coetani Imperi Bizantí amb Constantinoble com a capital.

El segle XIV el rei Mehmet II el Conqueridor va prendre Constantinoble per part dels otomans i va construir unes noves muralles que ampliaven les muralles bizantines i permetien tenir sota protecció molts més terrenys cultivables i el successiu creixement urbà. Aquestes muralles serien les equivalents a les que Pere II el Cerimoniós va construir per ampliar la ciutat cap el Raval i que abasten el que és l’actual barri de Ciutat Vella. Les dues ciutats van tenir tres successions de muralles en les èpoques clàssica, medieval i finals del gòtic. També es van articular les arteries principals cap a aquestes muralles com el carrer Fevzi Pasa a Fatih i els carrers del Carme i Hospital a Ciutat Vella, on es van construir grans equipaments que no cabien a la ciutat antiga.

Els segles XIV, XV i XVI van ser esplendorosos políticament i comercialment a ambdues ciutats i es van construir gran edificis religiosos, institucionals i comercials. A Fatih, Mehmet II va fer construir la gran mesquita Fatih Sultab Mehmet Türbesi i, a Ciutat Vella, es van construir La Catedral i Santa Maria del mar. Totes elles espectaculars degudes a èpoques d’esplendor de ambdues ciutats.