La topografia d’Istanbul és molt especial. Està generada pel xoc entre les plaques euroasiàtica, africana i aràbiga. Aquest xoc va crear l’estret del Bòsfor que uneix els mars Negre i el de Màrmara. També va crear una topografia molt accentuada formada per molts turons i constants entrades i sortides a l’estret. Els estudiosos del tema diuen que hi ha un perill de un gran terratrèmol en els propers anys.
Les vies només son planes arran d’aigua i quan vas pels carrers de la ciutat tots són molt empinats i escorredissos. Les grans avingudes s’encabeixen en les valls que els turons deixen. És de gran atractiu passejar per Istanbul doncs quan baixes pels carrers veus els barris dels altres turons, l’aigua i l’altra banda de l’estret. Sempre tens punts de referència i és preciosa la composició dels barris sobre els turons.
La ciutat és impossible per anar en bicicleta, tot són pujades i baixades. Tampoc és viable fer una xarxa de metro. Al cèntric parc de Maçka a un vall entre dos barris es va construir un telefèric, d’ús quotidià, que porta la gent volant per sobre el parc.
La ciutat antiga i medieval es va situar sobre el cap de Fatih. A partir del segle XVII els comerciants i ambaixades estrangeres es van anar instal·lant a l’altre banda de la Banya d’Or. Ara és el barri de Pera i és el barri comercial i d’oci del Istanbul modern. A principis del segle XX la ciutat va tenir un creixement demogràfic espectacular i es va estendre per la resta de turons i a la banda Asiàtica.
