Percepcions.
Caminar, observar, deixar-se
enlluernar, “conèixer” una ciutat, des de la percepció, deixant de de banda
dades objectives, històriques i urbanístiques, i centrar l’atenció en la
percepció, en aquells estímuls que són capaços de deixar una sensació que més
tard es podrá evocar i recordar.
Primer cal presentar-se, i en aquesta historia hi apareixen dos “caminants”. El caminant de Barcelona, el que recorre la seva ciutat, descobrint nous racons, noves històries, revivint al mateix temps recorreguts passats, instants esdevinguts. I el caminant de Santiago, el caminant de visites esporàdiques, el que arriba després d’un llarg viatge...
I comences a recuperar les
imatges de les antigues ciutats, i apareix, la llum, el color… Barcelona un
color més gris blavós, ombrívols en el carrers estrets, descobrint els grans contrastos de la càlida
llum il·luminant aquí i allà petits racons de façana, mentre Santiago la
descobreixes sota el plugim, d’un color més torrat i uniforme, o a vegades sota
un gran sol que inunda les grans places de l’Obradoiro…
I continues recordant i apareixen
els mil i un rostres de parlars estrangers, de cares envermellides, de caminars
distrets, de mirades encuriosides, cercant les històries que amaguen les pedres
antigues i per un moment et sents estranger, entre souvenirs, càmares i mapes. Percepcions que canvien radicalment quan envoltat
per les mateixes cares desconegudes, reconeixes aquell caminar cansat, però a
la vegada satisfet sota una gran motxilla, o potser aquell esguard badoc que
observa aquella gran catedral pel forat del visor.
I llavors les dues ciutats troben el seu punt d’unió quan hom es perd pels carrers, de traçats
erràtics i fins i tot tortuosos, i es poden dibuixa els passos sense un rumb
fix, deixant que sigui la història construïda d’aquestes antigues ciutats emmurallades,
qui et guïi i et convidi a trobar
racons, irregularitats, petites places, fonts, música al carrer o petites
paradetes artesanes… i retrobar aquelles tot d’una les grans catedrals… recordant
aquest contrast i deixant que totes aquestes percepcions puguin anar construint
aquesta imatge subjectiva, capaç de canviar i reinventar-se cada vegada que un
es decideixi a caminar…
