La història de la mobilitat urbana a la ciutat de Castelló té unes característiques peculiars.
La mobilitat dins del conjunt urbà no va arribar a ser un problema fins a finals dels anys 60. Era una ciutat petita, sense cap accident orogràfic i com el seu nom indica absolutament plana en pràcticament tot el terme municipal.
Era possible traslladar-se a peu per tot arreu, l’ús de la bicicleta i dels petits velomotors estava molt estés i encara podien circular els carros tirats per cavalls que donaven servei a la construcció i a l’agricultura als camps que envoltaven la ciutat.
Només l’enllaç amb el barri portuari, el Grau, va requerir una infrastructura específica més pensada per a les mercaderies que per als passatgers. Es tractava d’un ferrocarril a vapor que circulava entre el Grau i Castelló i que comunicava també amb Almassora, Vila-real, Burriana i Onda, que són altres localitats de la Plana. Va circular de 1988 a 1963 i va ser baptejat amb el nom de “la Panderola” (que es la denominació valenciana de l’escarbat) pel seu color negre i la seua marxa irregular.
http://www.youtube.com/watch?v=Wym-bmjJ0cQ
El servei al Grau es va completar entre 1961 i 1969 amb uns trolebusos dels quals ens ha quedat l’edifici semicircular que en servia de cotxera.
Una xarxa d’autobusos de línea radials comunicava amb la resta de pobles de la província i algunes linies tenien parades dins de la trama urbana, però no existia un autentic transport “metropolità.
El creixement desorganitzat de la ciutat al voltant de “grupos” perifèrics que agrupaven la immigració d’altres comarques de la provincia al final de la decada dels 70, la construcció de nous barris als anys 80 i la creació del campus universitari en una ciutat que va arribar als 180000 habitants va requerir la creació d’una xarxa de transport amb autobusos, pero els seus trajectes estrictamente urbans és encara avui més ràpid fer-los a peu.
La darrera peça d’aquesta historia és la reaparició del trolebús, que s’ha iniciat amb un breu recorregut que enllaça la plaça central de la Universitat amb el “Corte Inglès”, però que té un ambiciòs i poc meditat projecte de desenvolupament. Fins al moment no se sap com atravessarà aquesta plataforma de transport amb vials reservats l’endimoniada trama urbana del centre de Castelló, ni com salvarà els obstacles que suponen las succesives rotondes que caracteritzen els accesos a la ciutat.
http://www.youtube.com/watch?v=JDK1FlapjfQ&feature=related
La ciutat conta també amb una xarxa de carrils per a bicicletes en expansió i un servei públic de bicicletes de lloguer amb estacions repartides per tots el barris.
Pel que fa a la mobilitat amb vehicle privat, Castelló té una clara orientación nord-sud seguint l’eix de la carretera Valencia-Barcelona i no té cap vial que la travesse en direcció est-oest, perpendicular al mar i a la carretera. Cap intervenció urbanística ha remediat aquesta polaritat. Totes les rondes que s’han projectat han sigut variants de l’eix principal que ha anat allunyant-se del centre de la ciutat, pero no han permés una autèntica circumvalación de la ciutat fins fa uns pocs mesos. I de pas ha permès la creació d’un curiòs assortiment de rotondes.
