Comparació2_Santiago de Compostel·la-Bcn_Casc Antic

Percepcions.

Caminar, observar, deixar-se enlluernar, “conèixer” una ciutat, des de la percepció, deixant de de banda dades objectives, històriques i urbanístiques, i centrar l’atenció en la percepció, en aquells estímuls que són capaços de deixar una sensació que més tard es podrá evocar i recordar.

Primer cal presentar-se, i en aquesta historia hi apareixen dos “caminants”. El caminant de Barcelona, el que recorre la seva ciutat, descobrint nous racons, noves històries, revivint al mateix temps recorreguts passats, instants esdevinguts. I el caminant de Santiago, el caminant de visites esporàdiques, el que arriba després d’un llarg viatge...

I comences a recuperar les imatges de les antigues ciutats, i apareix, la llum, el color… Barcelona un color més gris blavós, ombrívols en el carrers estrets,  descobrint els grans contrastos de la càlida llum il·luminant aquí i allà petits racons de façana, mentre Santiago la descobreixes sota el plugim, d’un color més torrat i uniforme, o a vegades sota un gran sol que inunda les grans places de l’Obradoiro…

I continues recordant i apareixen els mil i un rostres de parlars estrangers, de cares envermellides, de caminars distrets, de mirades encuriosides, cercant les històries que amaguen les pedres antigues i per un moment et sents estranger, entre souvenirs, càmares i mapes.  Percepcions que canvien radicalment quan envoltat per les mateixes cares desconegudes, reconeixes aquell caminar cansat, però a la vegada satisfet sota una gran motxilla, o potser aquell esguard badoc que observa aquella gran catedral pel forat del visor.

I llavors les dues ciutats troben el seu punt d’unió  quan hom es perd pels carrers, de traçats erràtics i fins i tot tortuosos, i es poden dibuixa els passos sense un rumb fix, deixant que sigui la història construïda d’aquestes antigues ciutats emmurallades, qui et guïi i et convidi a  trobar racons, irregularitats, petites places, fonts, música al carrer o petites paradetes artesanes… i retrobar aquelles tot d’una les grans catedrals… recordant aquest contrast i deixant que totes aquestes percepcions puguin anar construint aquesta imatge subjectiva, capaç de canviar i reinventar-se cada vegada que un es decideixi a caminar…

Mobilitat_Santiago de Compostel·la

L'autobús, és el principal mitja de transport de la ciutat de Santiago de Compostel·la. Tant a nivell de tranport interurbà com de connexió amb les altres ciutats gallegues, d'Espanya i d'Europa.

L'estació d'autobusos de la ciutat de Santiago de Compostel·la va ser inaugurada l'any 1971, i constitueix una de les principals vies d'entrada de turistes, treballadors i altres visitants de la ciutat. Hi operen una quinzena d'empreses d'autocars que s'encarreguen de la mobilitat en el grau de mitja i llarga distància. També és el punt d'arribada del autobusos procedents de l'aeroport, i per tant tant de visitants nacionals com internacionals. En aquest punt també trobem una de les estacions de Combici, així com un dels aparcaments que ajuden a evitar l'entrada dels cotxes.

La xarxa d'autobusos interurbans consta de 23 línies d'autobusos. Entre aquestes línies es poden diferenciar 3 classes de busos.

Els autobusos radials:

Tenen el seu orígen al voltant del casc antic, i se n'allunen radialment seguint les principals vies de sortida de la ciutat. La majoria d'aquests busos no tenen una freqüència massa alta, i els usuaris principals són treballadors que van als polígons perimetrals de la ciutat. 

Els autobusos circulars:

Són autobusos que tenen el seu orígen i la seva fi al mateix punt, i tenen el seus recorreguts formant dos anells que queden arriben a la segona corona de la ciutat (eixample, zona universitaria,...). La frequència d'aquests autobusos és més alta que la dels autobusos radials, s'utilitzen per a desplaçaments en què no calgui passar pel centre.

Els autobusos de recorregut mig:

Són autobusos d'ús habitual i diari de gran freqüència i que tenen uns recorreguts més exhaustius.

El preu del abonaments dels  autobusos són els següents:

Billete Ordinario 1,00 €/viaje

Bono Ordinario 0,60 €/viaje

Billete Escolar (-18 años) 0,55 €/viaje

Bono Escolar (-18 años) 0,40 €/viaje

Bono Mensual (30 días naturales) 26 €uros

Bono Pensionista 0 €uros 

Els abonaments disponibles són de 10, 20 o 30 viajes, es poden adquirir dins dels propis autobusos.

Mobilitat Santiago de Compostel·la Combici_Bicing

COMBICI

Horaris:

Estiu (del 15 d’abril al 31 d’ octubre): de 8.00 a 22.00 horas

Hivern (de l’1 de novembre al 14 d’abril): de 08.00 a 20.00 horas

Nº estacions: 10 Estación de autobuses

• Multiusos Fontes do Sar
• Complejo deportivo de Santa Isabel
• Área Central
• Campus Sur (campo de Hockey) 
• Campus Norte (residencia universitaria) 
• Praza Rodrigo de Padrón 
• Avda.Xoán XXIII
• Praza de Vigo 
• Pontepedriña (próximamente) 

Ús: durant una hora

 


 BICING

Horaris:

El servei és operatiu els 365 dies de l'any:

De dilluns a divendres: 

El servei funciona tot el dia excepte de 02h a 05h, 
horari a partir del qual només es poden retornar bicicletes.

Dissabtes, diumenges i festius: El servei funciona les 24h del dia.

Nº estacions: 420

Ús: 30’ fins a 2h

 
Un cop exposades les dades objectives d'ambdós serveis de transport públic, observem que tot i partir d'una mateixa base: el lloguer de bicicletes per a tal d'afavorir una mobilitat que fugi del vehicle a motor, les característiques són molt diferents.
El servei de Barcelona es dirigeix a un nombre molt més elevat d'usuaris, amb un perfil de trajecte més curt, mentre que en el cas de Santiago, les estacions se situen a punts estratègics, (nodes) i els trajectes són més llargs i el nombre d'estacions és limitat. Aquest fet queda totalment reflectit en els mapes a la mateixa escala, on observem com en una mateixa superfície, la densitat d'estacions a Barcelona és molt superior que a Santiago de Compostel·la.
També cal afegir que el factor del clima també és molt important, les intenses pluges i el fred que es registren a la ciutat gallega ha portat a l'ajuntament a tancar el servei ja des de la tardor (13 de novembre), també raonen al tancament per motius de seguretat, degut a la reducció d'hores de llum durant el període de tardor-hivern.
Observem com un mateix servei es pot adaptar a les necessitats i particularitats de cada ciutat.

Descripció Santiago de Compostel·la

1.        Origen……………. Assentament

S.             I – V              Poblat romà

S.            V – VII          Necrópolis

any        820-835       Restes de l’àpostol Santiago                  

2.        Època medieval……………. Desenvolupament

any        969                   Locus Sancti Iacobi

any        997                   Destrucció

S.             XI                    Emmurallament

Any        1075                Catedral románica

S.             XII-XIII          Entramat carrers                    

                                            

3.         Època moderna……………. Dcadència

any.       1495                Universitat

4.        Època barroca……………. Resplendor

any        1670                Impulsió del desenvolupamjent de la ciutat

                                        Gran conjunt barroc_Pça Obradoiro

5.         Època contemporània……………. Sanejament

any        1744                Academia San Fernando

any        1775-80         Ordenança municipal sanejament

S.             XIX                Urbanització

any        1873               Tren

                                            

6.        Fins a l’actualitat……………. Creixement

any        1909                Exposició

any        1970-81         Periurbanització

actualitat

Origen

La historia inidica que l’inici de Santiago de Compostel·la es pot datar en l’època romana, hi ha indicis que ja entre els segles I i V hi va haver un primer assentament d’un poblat romà que no va prosperar, entre els segles V i VII es va convertir en necrópolis i cantera. El lloc va revifar a mitjans del segle XIX degut al descobriment, entre el 820 i el 835, d’unes restes que s’atribuiren a l’apòstol Jaume (Santiago).

Època medieval

Durant l’epoca medieval va començar el desenvolupament de la ciutat, que va néixer com a comunitat eclesiástica i el 969 es produeix la primera fortificació i se l’anomena Locus Sancti Iacobi. El 997 la ciutat va ser destruïda per Almanzor que només va respectar el sepulcre. A mitjans del s. XI es construeix un nou recinte emmurallat i amb fossars, que marcarà el límit de l'actual casc antic. El 1075 es construeix la catedral romànica per a l'apòstol. Entre el segle XII i XIII és quan es consolida l'entramat de carrers dins del recinte emmurallat

Època moderna

La ciutat es va consolidant dins les muralles, però pateix un lleuger decaiment. El fet més remarcable és l’aparició de la universitat l’any 1495

Evolució des de 1595 a 1901

Època barroca

L’any 1744  es forma un grup d’arquitectes que impulsen el desenvolupament de la ciutat i construeixen el gran conjunt barroc de la Plaça de l’Obradoiro. El barroc de Santiago és de gran interès i té certes particulars que confereixen el barroc compostel·là. No hi ha un gran desenvolupament en el traçat de carrers, sino que és una època de teatralització de la ciutat, s’introdueixen ornaments, i els edificis passen a ser escenaris.

Època contemporània

El 1744 es crea la institució de l’Acadèmia San Fernando, que introdueix una manera molt diferent de veure l’arquitectura, abandonant el fals ornament del barroc per passar al neoclàssic.

Del 1775 al 1780 apareix una ordenança municipal de sanejament, que comporta una transformació dins les muralles, es planteja la pavimentació del carrers i la desaparició dels sotaportals.

Finalment al s. XIX es du a terme la urbanització així com la destrucció d’una muralla ja molt malmesa.

El 1873 arriba el tren a la ciutat, l’estació està una mica allunyada del centre i impulsa la urbanització de carrers que la comuniquin així com l’expansió de la ciutat en aquell sentit.

Santiago més enllà de les muralles

Fins a l’actualitat

El creixement de la ciutat extramurs, es determina també per l’exposició de 1909, que va determinar un nou espai on posteriorment es col·locaria la zona universitària.

De 1970 a 1981 apareixen els espais periurbans, degut a la saturació de l’espai urbà, el cost de l’habitatge i la creixent activitat terciària a la capital.

En l’actualitat s’aposta per un urbanisme basat en la sostenibilitat i es potencia el model d’ordenació propi de la ciutat, es concreta un creixmemnt i expansió de la ciutat central sense trencar la seva vertebració compacta i continua. Les línies d’actuació són: la rehabilitació de la ciutat històrica, el creixement per tal d’integrar els barris de la perifèria i la reurbanització dels accessos a la ciutat per a tal de millorar la connexió i donar-li una millor qualitat urbana.

Estructura Santiago de Compostel·la

Santiago de Compostel·la ens trobem amb una estructura radial, fruit de la seva historia i del seu desenvolupament al llarg dels anys. El creixement radial de la ciutat es desdibuixa lleugerament, quan els límits de la ciutat es troben tant amb límits naturals (relleu) com artificials (vies del tren).

Estructura radial, nucli històric i vies prinicpals

Límits naturals i àrees verdes

Els elements principals d’accés són:

Les vies rodades:

_ l’AP-9 o autopista de l’Atlàntic, és la més important, creua l’àrea metropolitanta en sentit nord-sud i proporciona una comunicación directa amb les altres ciutats importants de la comunitat autónoma (La Coruña, Pontevedra i Vigo). És una via molt transitada, i l’afluència de cotxes s’intensifica en el tram de circumval·lació de la ciutat.

_l’AP-53 o autopista Central Gallega, comunica Santiago amb Ourense. La seva connexió a Ourense amb l’autopista Madrid-Vigo li dóna la característica de connexió a llarga distancia amb la meitat sud de la península.

La vía férrea:

_La xarxa principal de trens és la de mitja distancia, que uneix Santiago, La Coruña i Vigo. També hi ha un servei de mitja distancia a Ourense, així com un de llarga distancia a Madrid i Bilbao.

La via aèria:

_L’aeroport es troba a 12 km del nucli urbà.

Tant l’AP-9 com la vía fèrria, són els dos elements que configuren un límit a la part sud de la ciutat i incideixen en major grau en la seva estructura y creixement.

La ciutat està formada per un casc urbà i una franja periurbana. El casc urbà engloba tant el casc històric, com el posterior eixample. El casc històric s’exten fins als límits de l’antiga muralla i es caracteritza pel seu teixit irregular, amb carrers estrets i tortuosos, propis de l’època medieval, part del quals són peatonals. La franja periurbana es distribueix al llarg de les vies de sortida del casc urbà, i on es troben zona de d’urbanitzacions i barris dormitoris, configurant un teixit molt menys dens.

Estructura de formació

Santiago és una ciutat fortament marcada pel seu passat històric i la seva historia com a focus de peregrinatge.

Santiago de Compostel·la__dades objectives

Santiago de Compostel·la, ciutat situada a 260 m d’alçada, a les coordenades  8º5'12"W i 42º25'10"N nord-oest de la península ibérica situada a 30km de l'oceà Atlàntic. Capital de la comunitat autònoma de Galícia.

El terme municipal té una extensió de 220,34 km², una población de 94893 habitants i una densitat de 430,66 hab/km².

El clima oceànic humit garantitza unes temperatures suaus durant tot l’any, amb una mitja de 8⁰C a l’hivern i entre els 20-27^oC a l’estiu. Les precipitacions es produeixen principalment a l’hivern i de forma variable a la primavera i tardor.

Ciutat medieval, fundada l’any 830, arran de convertir-se en un centre de culte per la identificació del suposat sepulcre de l’apòstol Jaume a principis de segle IX. Es creu que prèviament en el mateix lloc hi va haver una vila romana que persisití fins al segle VII. El primer nom de la ciutat fou Arca Marmonica, provinent del mot arca, que designava un dolmen o recinte sepulcral antic. El nom de Compostel·la sembla provinent del mot compositum (cementiri) tot i que abans es creia relacionat amb Campus stellae (camp de l’estrella).