viernes, 6 de enero de 2012

Plans urbanístics a Castelló I

Els plans de creixement de la ciutat durant el franquisme

El creixement urbanístic de Castelló ha estat escassament planificat i ha vingut sempre determinat per improvisacions, criteris d’oportunitat i pressions externes més que per un propòsit o idea de ciutat.

Però si que són detectables en la seua trama urbana algunes actuacions parcials e incompletes que resten com a fòssils estratigràfics dels intents de planificació.

Abans de la guerra civil, la creació de l’Institut d’Ensenyament Mitja va servir d’excusa per a una intervenció urbanística de caire higienista i decimonòmic: l’obertura de la plaça del Rei que va passar a ser l’avinguda del Rei. La intervenció convertia també en terreny urbà l’antic “Hort dels Corders”. La seua intenció era obrir un ampli “bulevard” que travessare Castelló longitudinalment. El projecte va acabar taponat pels seus dos extrems però almenys va deixar espai a l’Institut i, després de la guerra als edificis de la Telefònica i de Correus, un casino mercantil i a la “Casa Gran” que allotjava el “Instituto Nacional de Previsión”.

1 http://maps.google.es/maps/myplaces?ll=39.986241,-0.040163&spn=0.002285,0.003959&vpsrc=6&ctz=-60&t=h&z=18

Una porció de terreny al SE de la ciutat, que estava ocupada per magatzems agrícoles i industrials va ser urbanitzada també als anys 50 i 60 amb un model de “Eixample”. Es a dir, illes de cases quadrangulars amb un pati interior. El projecte limitava amb els barris vells per un carrer-carretera i amb la perifèria amb una nova avinguda (òbviament longitudinal) que es la “Diagonal” del projecte. Tot a una escala diminuta. I, novament incompleta. Encara avui coexisteixen al mateix espai les illes de cases amb els magatzems.

2http://maps.google.es/maps?q=Castell%C3%B3n+de+la+Plana&hl=es&ie=UTF8&ll=39.979882,-0.042733&spn=0.004571,0.007918&sll=41.390139,2.145042&sspn=0.008951,0.015836&vpsrc=6&hnear=Castell%C3%B3n+de+la+Plana,+Castell%C3%B3n,+Comunidad+Valenciana&t=h&z=17

Simultàniament, les promotores del regim franquista (Instituto Nacional de la Vivienda, Obra Sindical 18 de Julio), estimularen la construcció de vivendes socials. Es tracta de edificacions de pèssima qualitat constructiva, però en agrupaments homogenis i d’un disseny arquitectònic avantguardista per a una societat provinciana com la castellonenca.

Aquestes promocions es connectaren amb el centre amb una nova avinguda on s’edificaren també els edificis oficials del nou regim com ara la “Secretaria Provincial del Movimiento”, o la “Dirección Provincial de Sanidad” que són bons exemples d’arquitectura franquista. El primer en la tradició feixista italiana i el segon del costumisme folklòric andalús. També hi ha una escola amb l’estil unificador del Ministerio de Educación Nacional.

3http://maps.google.es/maps?q=Castell%C3%B3n+de+la+Plana&hl=es&ie=UTF8&ll=39.985452,-0.032052&spn=0.002285,0.003959&sll=41.390139,2.145042&sspn=0.008951,0.015836&vpsrc=6&hnear=Castell%C3%B3n+de+la+Plana,+Castell%C3%B3n,+Comunidad+Valenciana&t=h&z=18

També és de l’època franquista l’aprofitament urbà del soterrament de la “Sèquia Major” de Castelló que travessava la ciutat i fins i tot donava servei a uns molins hidràulics. L’emblema d’aquesta operació és la Plaça Maria Agustina on s’alçaren els altres dos edificis d’arquitectura franquista de Castelló, el neoherrerià “Gobierno Civil” i l’edifici de la Organización Nacional de Sindicatos.

4http://maps.google.es/maps?q=Castell%C3%B3n+de+la+Plana&hl=es&ie=UTF8&ll=39.988416,-0.034225&spn=0.002285,0.003959&sll=41.390139,2.145042&sspn=0.008951,0.015836&vpsrc=6&hnear=Castell%C3%B3n+de+la+Plana,+Castell%C3%B3n,+Comunidad+Valenciana&t=h&z=18

El tardo franquisme portà la urbanització de la partida de Rafalafena, que va ser el projecte mes pensat i durador i que ha guiat la creació d’habitatges i espais dotacionals fins als anys recents. Encara que el projecte es va pervertir als primers anys de la democràcia amb l’edificació en altura d’alguns dels seus solars i novament per la mala qualitat constructiva, el barri és encara la única trama urbana de la ciutat que no ha quedat frustrada.

5http://maps.google.es/maps?q=Castell%C3%B3n+de+la+Plana&hl=es&ie=UTF8&ll=39.990183,-0.028571&spn=0.00457,0.007918&sll=41.390139,2.145042&sspn=0.008951,0.015836&vpsrc=6&hnear=Castell%C3%B3n+de+la+Plana,+Castell%C3%B3n,+Comunidad+Valenciana&t=h&z=17

Els primers anys de la democràcia portaren també a Castelló l’interès pels espais verds i es la època de la creació d’un nou parc a Rafalafena i de la dignificació de desenes de places que quedaven entre les costures del teixit urbà.