De les barraques als “grupos”.
El tòpic triat per a desenrotllar el tema és comparar les diferents maneres en què ambdues ciutats varen respondre a les necessitats d’allotjament derivades de l’arribada dels immigrants als anys 50 i 60 del segle passat.
Hi ha òbviament una diferencia quantitativa. L’atracció de Barcelona era major i també el percentatge de nous arribats en relació a la població autòctona. Castelló no oferia tanta possibilitat d’ocupació. De fet també hi ha gent que va emigrar des de Castelló, sobre tot des de les seues comarques interiors, més deprivades, cap a Barcelona. Sobre tot d’aquelles amb una certa activitat industrial vinculada al sector tèxtil com Morella o Vilafranca.
Una altra diferència és geogràfica. Els nous vinguts a Castelló durant l’època del “desarrollismo” venien sobretot de la mateixa província, encara que també hi havia contingents d’altres territoris de l’estat (com ara pescadors andalusos a El Grao) o jornalers de la Mancha per a les explotacions agrícoles.
A Castelló, de manera similar a Barcelona, alguns immigrants van construir barraques, però va ser un fenomen transitori. De fet les poques que hi havia varen ser arrossegades per una de les esporàdiques i inusitades inundacions del riu Sec a principi dels anys 60. La forma habitual d’allotjament van ser “els grupos”. Són agrupaments d’habitatges unifamiliars o d’escassa alçada, situats a terrenys perifèrics de la ciutat, sobre tot a la seua vessant interior, de menys valor agrícola. La major part de les edificacions són auto construïdes, però amb un nivell de qualitat constructiva superior a les barraques.
Als “grupos” conviuen persones de la mateixa procedència geogràfica, molts del mateix poble de la província d’on han vingut. Són agrupacions petites d’escassa densitat i homogènies i separades unes de les altres. En realitat són petits poblets.
La seua evolució no ha sigut la demolició, com les barraques barcelonines ni el reallotjament dels seus habitants en promocions d’habitatge protegit. Al contrari, els “grupos” s’han consolidat com entitats de població i amb el temps han anant millorant i se’ls ha dotat de serveis com ara escoles, centres de salut i comunicacions amb el centre de la ciutat. Són entitats massa petites per a tenir tinències d’alcaldia però suficients per a mantenir un certa organització ciutadana i fins i tot una identitat.
El que no ha canviat es la seua situació entre carreteres, vies i circumval·lacions.
